Quan trobem pisos construïts al voltant del 1960 d’origen, acostumen a tenir passadissos molt llargs amb moltes portes i poca llum fins arribar a l’estança principal, l’estar menjador. Sovint amb un pintat de paret anomenat “gotelé” que té relleu, una tècnica de pintura molt apreciada en aquella època.

El pis objecte d’aquesta reforma construït l’ant 1963, complia amb tots el condicionants, tenia un gran passadís en forma de L, pintat amb un estucat color groc que donava a les habitacions, banys, cuina i al final de tot hi trobàvem la sala. El que havíem de aconseguir amb la reforma es fer desaparèixer aquet llarg passadís i dotar de llum natural tots els espais. 

La petita cuina que donava a pati interior d’edifici, s’amplia i s’obre cap a la sala i lateralment a través d’unes grans portes corredisses de vidre i fusta, obrint l’espai visualment i fent desaparèixer les parets del antic passadís. A l’únic tros restant de paret de passadís el que fem es crear una estanteria encastada convertint aquest espai de pas en un racó d’emmagatzematge amb llum indirecta col·locant-hi unes tires LED sota les baldes.

Tot l’habitatge es reforma intentant trobar espais d’emmagatzematge, sempre molt necessaris. El nou vestíbul aprofitant un mòdul d’armaris lacats en blanc integrem la porta del bany de cortesia, donant una imatge neta i endreçada a l’accés de l’habitatge. 

En quant a materialitat vam combinar la fusta amb tons grisos i es van allisar i pintar totes les parets en blanc per donar una imatge de pis modern i actual.